[German Chocero -  juliol 2025]

soggy biscuit  

molt distret va ser un muntatge efímer i eròtic. Aquí voldria que hi anés una metàfora sobre les ereccions, però no aconsegueixo fer-la anar, alguna cosa sobre la dilatació dels basos sanguinis, sobretot quan ve sense avís, sense cap explicació. Després, us parlaria d’un misteri que anomenem ‘l’etern femení’. Si algú no coneix aquest concepte només cal que miri les obres exposades a molt distret. L’etern femení és un arquetip que idealitza el concepte immutable de dona (segons la viquipèdia), és a dir una cosa súper binària, però que el grup La Mode va redefinir a la seva cançó El eterno femenino, gairebé com allò que ens fa trempar! 

Aquesta exposició és una col·lectiva de Roger Aymerich, Martí Aguilar, victor lópez i Albert Riera Galceran. S’ajunten quatre nois a un trastero d’Esplugues, això sembla l’inici d’un acudit, un que acaba amb una soggy biscuit, però el que succeeix és màgic. I quan dic màgic no ens en plan cursi. Agafen uns objectes i alguns quadres i els disposen en una tarda. Quina calor feia a aquelles golfes, una calor que debia ser productiva com ho és pels fongs, i va proliferar allà una disposició mística, una forma de narrar especial. molt distret és una forma de fer, que aconsegueix que d’alguna manera l’encertin. molt distret quasi es diu tropiezo i és que no es podia passar per alt, ni anant molt distret, el misteri que aquells objectes quasi sacres guardaven. 

La meva peça preferida. Em permeto escriure això perquè el victor em va dir que fes el que volgués. Dic, la meva peça preferida estava a prop de la porta i era la de la perruca. Quina peça folklòrica. Quina escultura de culte! Em declaro fidel a molt distret. Tiro per terra qualsevol objectivitat que una lectora poc atenta pogués encara atribuir-me. Sortint de l'expo deia, m’encanta aquesta expo, perquè és com m’agradaria que em sortís una col·lectiva si jo hagués fet el comissariat. I ni tan sols comissarie els hi cal!